Hui fa 25 dies que vas decidir creuar l’arc de Sant Martí i deixar-nos un gran buit a les nostres vides.
Es fa molt difícil el dia a dia, no escoltar-te per casa fent les teues maldats usuals, rosegant alguna paret o algun moble del teu gust, o veure’t corrents cap al terrat a prendre el sol cada matí.
Mai havies necessitat anar a un veterinari, però a causa de la teua avançada edat, hem de aceptar que les complicacions comencen a sorgir i que el desenllaç tristament soles podem dilatar-lo en el temps.
És la trista realitat de conviure amb un ésser de 4 potes, assumir que la seua vida és molt més curta que la nostra i que haurem de dir-li adeu algun dia.
Amb el teu cas no ens esperàvem que fora així, tan de sobte. És cert que els conills tenen una habilitat sorprenent per a emmascarar els símptomes de malaltia, una habilitat innata per a que els possibles depredadors no detecten la seua vulnerabilitat.
Tal volta açò, junt a d’altres factors i l’edat han resultat ser una confluència mortal. O tal volta era que et tocava partir. Siga com siga mai ho sabrem ja.
Ens queda el regust amarg de què, després de sortejar totes les pedres en el camí i superar l’operació de la pota, amb l’última intervenció que tan sols era un llavat auricular, alguna cosa es va desestabilitzar al teu organisme.
Malgrat que vas eixir bé de la cirugia i pareixia que tot anava bé, 48 h després i sense motiu aparent vas fer una parada intestinal i encara que t’ingressarem el mateix dia i pareixia que responies bé al tractament, l’endemà vas decidir deixar de lluitar.
L’únic consol que ens queda és que hem fet tot el possible i més per ajudar-te i donar-te una qualitat de vida òptima i feliç i que d’açò és reflex els 12 anys ens ha acompanyat.
Esperem Coni, que ens esperes a la meitat de l’arc junt amb la resta de la manada. Mai t’oblidarem
P.D. Aprofita per a córrer molt, allà on estigues, amb la nova pota que havies recuperat i que la vida no ens ha deixat disfrutar junts
Coni 16/10/2022
